Sant Miquel +B segueix el seu curs immers en la definició de les accions de millora que conformaran el PIAM (Pla integral d’accions de millora) de Sant Miquel. Moltes de les propostes fins ara recollides van sorgir durant la fase de diagnòstic participatiu a través de les diverses accions i tallers que van tenir lloc, però és ara quan aquestes propostes inicials van prenent forma i són complementades amb altres de noves.Finalitzada la fase de diagnòstic, i atès el pes específic que aquesta fase ha tingut durant el procés de participació ciutadana i de contacte amb agents, resultava necessari un treball en profunditat amb els tècnics de diferents àrees de l’Ajuntament que permetés posar en comú els resultats, valorar les propostes sorgides i, en definitiva, disposar d’una visió comuna sobre el projecte de futur per a Sant Miquel. Per a això es va dur a terme un taller interdepartamental, al qual es van convocar més de 25 tècnics municipals amb l’objectiu d’aproximar les propostes inicials a les possibilitats reals de l’Ajuntament per dur-les a terme. Disposar d’aquesta visió des de dins de l’Ajuntament resulta essencial en un procés en el qual són ells mateixos els qui, una vegada finalitzat el projecte, quedaran encarregats d’engegar les propostes que han sorgit.

La jornada de treball es va desenvolupar en dues fases consecutives, dissenyades per treballar la diversitat de propostes sorgides. En la primera part el treball es va dur a terme amb els membres del grup motor tècnic, i es va centrar en les propostes més acotades que necessiten una definició precisa: intervencions espacials concretes, programes que poden ser integrats dins d’una o diverses àrees, aspectes que havien de ser valorats d’acord amb els recursos necessaris (pressupostaris, humans i temporals, fonamentalment) per ser executats.

La segona part de la jornada es va centrar, per contra, en totes aquelles propostes que s’han plantejat amb un caràcter més estratègic i en les qual la visió de ciutat –i no solament del barri- adquireix més importància. Per a aquesta sessió es va comptar amb la participació del grup complet: més de 25 tècnics i professionals de 9 àrees, instituts i organismes autònoms. En comparació amb la dinàmica anterior, de caràcter més operatiu, aquesta segona part es va plantejar com una sessió d’ideació i decisió conjunta, en la qual, d’acord amb una sèrie d’objectius estratègics, es van plantejar propostes que van ser posteriorment prioritzades en relació amb l’ impacte i la viabilitat.

Com a resum d’aquesta sessió de treball ha de valorar-se un fet que va més enllà dels resultats concrets –també positius- que es van aconseguir, i que té a veure amb la posada en funcionament d’una manera diferent de treballar dins de l’Administració pública: la possibilitat de comptar amb l’experiència, les capacitats i els sabers de persones de disciplines diverses treballant en col•laboració amb un objectiu comú. D’altra banda, i com ja s’ha comentat, la necessitat que tots ells percebin el projecte com alguna cosa pròpia facilitarà en el futur el desenvolupament i el seguiment del projecte.

El resultat del treball de la primera fase i d’aquesta sessió interdepartamental és una bateria de possibles accions d’índole, viabilitat i envergadura variables que han de transformar-se a partir d’ara en un pla d’acció. Com a primer pas en aquest procés, arribava llavors el moment no només d’establir quines d’aquestes propostes resulten prioritàries, sinó també d’assegurar que aquestes funcionin d’acord amb uns objectius generals i no com a simples intervencions aïllades.

Amb aquest objectiu, i a manera d’element central del procés participatiu en aquesta segona fase, va tenir lloc el dissabte 25 d’octubre un taller col•laboratiu amb ciutadans i tècnics municipals amb l’objectiu de valorar i prioritzar les 46 propostes sorgides fins al moment. Per generar una dinàmica àgil i efectiva en una labor que podia resultar complicada, es va optar per una agrupació de les propostes en una sèrie d’àmbits estratègics: l’espai *intervolcànic, l’avinguda Girona, el Fluvià i les tres peces de centralitat del barri: plaça de Sant Miquel, el Casal i mas Les Mates. A més, aquesta estructura va permetre el treball de la part final de la dinàmica, orientat a valorar per on comencem a actuar.

Enfront d’un llistat ampli de propostes diverses, havíem de definir la vocació de cada espai representatiu del barri, les accions de millora i els elements als quals atorguem més importància. Donada la complexitat d’un projecte d’aquestes característiques, abordem les prioritats identificades des de diversos punts de vista (per àmbits, per objectius i per viabilitat).

PRIORITATS DE CADA ÀMBIT

Treballat cada àmbit de manera aïllada, es va identificar quina ha de ser la vocació de cadascun d’aquests espais. Els resultats són els següents:
– Espai intervolcànic: un espai obert i transitable de contacte amb l’entorn natural, amb zones verdes que connecten el barri amb el Parc Natural i amb senders i vies per al passeig i la connexió amb el Morrot (que si bé ha de permetre el trànsit rodat, ha de fer-ho de manera segura per a vianants i ciclistes).
– Avinguda de Girona: la columna que vertebra el barri i el connecta amb la resta de la ciutat; un eix d’activitat, però que ha de trobar l’equilibri entre el seu caràcter de porta d’entrada a Olot i la seva qualitat per als vianants.
– Ribera del Fluvià: un espai amb vocació de servir a tota la ciutat, però, hi són necessàries algunes intervencions de calat, ha d’iniciar la seva transformació potenciant el seu caràcter estancial mitjançant la requalificació de les seves zones lliures.
– Plaça de Sant Miquel, Casal i voltants: han de funcionar com el cor del barri, per la qual cosa demanen una dinamització de l’activitat tant en l’espai públic (mercats ambulants, activitats culturals i artístiques) com en els equipaments (l’escola bressol i el Casal)
– Mas Les Mates: un espai d’enorme potencial que ha de funcionar com un equipament de ciutat, però que demana un estudi detallat de necessitats i de cert reconeixement per part de la població d’Olot. Igual com en el cas del Fluvià, l’engegada es planteja aprofitant la seva vocació per a l’educació ambiental.

ÀMBITS PRIORITARIS
En el treball que es va desenvolupar agrupant les diferents accions per àmbits del barri, trobem a més que les prioritats s’estableixen entorn de les peces singulars del barri (el Casal i la plaça de Sant Miquel, principalment), així com en els entorns que tenen una relació més directa amb la vida dels veïns: l’avinguda de Girona i l’espai intervolcànic.

PRIORITATS PER OBJECTIUS DEL PROJECTE
Amb tot això, i a través de les accions que resulten més valorades per tots, alguns dels objectius inicialment plantejats semblen que tenen un grau més alt de prioritat:
– Potenciar l’activitat ja sigui d’entitats i associacions com d’iniciatives privades.
– Millorar els espais públics i els entorns de relació.
– Connectar amb l’entorn natural, especialment a través de l’espai intervolcànic
– Donar suport a l’entrada de nova població
– Millorar la mobilitat per als vianants

PRIORITATS PER VIABILITAT

En aquest sentit, es tendeix a fer prevalerles intervencions a curt termini, ja que s’entén que és necessari iniciar la millora del barri i no esperar a fer actuacions de més envergadura que poden exigir terminis més llargs.
A través dels resultats d’aquestes dues sessions de treball, disposem del material i l’orientació necessària per iniciar la conformació del PIAM de Sant Miquel. Durant aquest procés, que anirà sent compartit i validat amb els diferents agents a mesura que avanci, definirem les accions i els requisits per dur-les a terme, la seqüència temporal en què aquestes accions seran implementades i els mecanismes de coordinació necessaris per desenvolupar-les i fer-ne el seguiment. Però per sobre de tot, el PIAM de Sant Miquel ha de ser un projecte comú, pactat i compartit, que ens permeti disposar d’un full de ruta que ens orienti en el futur del barri.