Tallers col•laboratius per definir propostes

Sant Miquel +B segueix el seu curs immers en la definició de les accions de millora que conformaran el PIAM (Pla integral d’accions de millora) de Sant Miquel. Moltes de les propostes fins ara recollides van sorgir durant la fase de diagnòstic participatiu a través de les diverses accions i tallers que van tenir lloc, però és ara quan aquestes propostes inicials van prenent forma i són complementades amb altres de noves.DSCF5877Finalitzada la fase de diagnòstic, i atès el pes específic que aquesta fase ha tingut durant el procés de participació ciutadana i de contacte amb agents, resultava necessari un treball en profunditat amb els tècnics de diferents àrees de l’Ajuntament que permetés posar en comú els resultats, valorar les propostes sorgides i, en definitiva, disposar d’una visió comuna sobre el projecte de futur per a Sant Miquel. Per a això es va dur a terme un taller interdepartamental, al qual es van convocar més de 25 tècnics municipals amb l’objectiu d’aproximar les propostes inicials a les possibilitats reals de l’Ajuntament per dur-les a terme. Disposar d’aquesta visió des de dins de l’Ajuntament resulta essencial en un procés en el qual són ells mateixos els qui, una vegada finalitzat el projecte, quedaran encarregats d’engegar les propostes que han sorgit.

La jornada de treball es va desenvolupar en dues fases consecutives, dissenyades per treballar la diversitat de propostes sorgides. En la primera part el treball es va dur a terme amb els membres del grup motor tècnic, i es va centrar en les propostes més acotades que necessiten una definició precisa: intervencions espacials concretes, programes que poden ser integrats dins d’una o diverses àrees, aspectes que havien de ser valorats d’acord amb els recursos necessaris (pressupostaris, humans i temporals, fonamentalment) per ser executats.

DSCF5875

La segona part de la jornada es va centrar, per contra, en totes aquelles propostes que s’han plantejat amb un caràcter més estratègic i en les qual la visió de ciutat –i no solament del barri- adquireix més importància. Per a aquesta sessió es va comptar amb la participació del grup complet: més de 25 tècnics i professionals de 9 àrees, instituts i organismes autònoms. En comparació amb la dinàmica anterior, de caràcter més operatiu, aquesta segona part es va plantejar com una sessió d’ideació i decisió conjunta, en la qual, d’acord amb una sèrie d’objectius estratègics, es van plantejar propostes que van ser posteriorment prioritzades en relació amb l’ impacte i la viabilitat.

Com a resum d’aquesta sessió de treball ha de valorar-se un fet que va més enllà dels resultats concrets –també positius- que es van aconseguir, i que té a veure amb la posada en funcionament d’una manera diferent de treballar dins de l’Administració pública: la possibilitat de comptar amb l’experiència, les capacitats i els sabers de persones de disciplines diverses treballant en col•laboració amb un objectiu comú. D’altra banda, i com ja s’ha comentat, la necessitat que tots ells percebin el projecte com alguna cosa pròpia facilitarà en el futur el desenvolupament i el seguiment del projecte.

El resultat del treball de la primera fase i d’aquesta sessió interdepartamental és una bateria de possibles accions d’índole, viabilitat i envergadura variables que han de transformar-se a partir d’ara en un pla d’acció. Com a primer pas en aquest procés, arribava llavors el moment no només d’establir quines d’aquestes propostes resulten prioritàries, sinó també d’assegurar que aquestes funcionin d’acord amb uns objectius generals i no com a simples intervencions aïllades.

141025_OlotMesB_TallerPropuestas08
Amb aquest objectiu, i a manera d’element central del procés participatiu en aquesta segona fase, va tenir lloc el dissabte 25 d’octubre un taller col•laboratiu amb ciutadans i tècnics municipals amb l’objectiu de valorar i prioritzar les 46 propostes sorgides fins al moment. Per generar una dinàmica àgil i efectiva en una labor que podia resultar complicada, es va optar per una agrupació de les propostes en una sèrie d’àmbits estratègics: l’espai *intervolcànic, l’avinguda Girona, el Fluvià i les tres peces de centralitat del barri: plaça de Sant Miquel, el Casal i mas Les Mates. A més, aquesta estructura va permetre el treball de la part final de la dinàmica, orientat a valorar per on comencem a actuar.

Enfront d’un llistat ampli de propostes diverses, havíem de definir la vocació de cada espai representatiu del barri, les accions de millora i els elements als quals atorguem més importància. Donada la complexitat d’un projecte d’aquestes característiques, abordem les prioritats identificades des de diversos punts de vista (per àmbits, per objectius i per viabilitat).

PRIORITATS DE CADA ÀMBIT

Treballat cada àmbit de manera aïllada, es va identificar quina ha de ser la vocació de cadascun d’aquests espais. Els resultats són els següents:
– Espai intervolcànic: un espai obert i transitable de contacte amb l’entorn natural, amb zones verdes que connecten el barri amb el Parc Natural i amb senders i vies per al passeig i la connexió amb el Morrot (que si bé ha de permetre el trànsit rodat, ha de fer-ho de manera segura per a vianants i ciclistes).
– Avinguda de Girona: la columna que vertebra el barri i el connecta amb la resta de la ciutat; un eix d’activitat, però que ha de trobar l’equilibri entre el seu caràcter de porta d’entrada a Olot i la seva qualitat per als vianants.
– Ribera del Fluvià: un espai amb vocació de servir a tota la ciutat, però, hi són necessàries algunes intervencions de calat, ha d’iniciar la seva transformació potenciant el seu caràcter estancial mitjançant la requalificació de les seves zones lliures.
– Plaça de Sant Miquel, Casal i voltants: han de funcionar com el cor del barri, per la qual cosa demanen una dinamització de l’activitat tant en l’espai públic (mercats ambulants, activitats culturals i artístiques) com en els equipaments (l’escola bressol i el Casal)
– Mas Les Mates: un espai d’enorme potencial que ha de funcionar com un equipament de ciutat, però que demana un estudi detallat de necessitats i de cert reconeixement per part de la població d’Olot. Igual com en el cas del Fluvià, l’engegada es planteja aprofitant la seva vocació per a l’educació ambiental.

141025_OlotMesB_TallerPropuestas09
ÀMBITS PRIORITARIS
En el treball que es va desenvolupar agrupant les diferents accions per àmbits del barri, trobem a més que les prioritats s’estableixen entorn de les peces singulars del barri (el Casal i la plaça de Sant Miquel, principalment), així com en els entorns que tenen una relació més directa amb la vida dels veïns: l’avinguda de Girona i l’espai intervolcànic.

PRIORITATS PER OBJECTIUS DEL PROJECTE
Amb tot això, i a través de les accions que resulten més valorades per tots, alguns dels objectius inicialment plantejats semblen que tenen un grau més alt de prioritat:
– Potenciar l’activitat ja sigui d’entitats i associacions com d’iniciatives privades.
– Millorar els espais públics i els entorns de relació.
– Connectar amb l’entorn natural, especialment a través de l’espai intervolcànic
– Donar suport a l’entrada de nova població
– Millorar la mobilitat per als vianants

PRIORITATS PER VIABILITAT

En aquest sentit, es tendeix a fer prevalerles intervencions a curt termini, ja que s’entén que és necessari iniciar la millora del barri i no esperar a fer actuacions de més envergadura que poden exigir terminis més llargs.
A través dels resultats d’aquestes dues sessions de treball, disposem del material i l’orientació necessària per iniciar la conformació del PIAM de Sant Miquel. Durant aquest procés, que anirà sent compartit i validat amb els diferents agents a mesura que avanci, definirem les accions i els requisits per dur-les a terme, la seqüència temporal en què aquestes accions seran implementades i els mecanismes de coordinació necessaris per desenvolupar-les i fer-ne el seguiment. Però per sobre de tot, el PIAM de Sant Miquel ha de ser un projecte comú, pactat i compartit, que ens permeti disposar d’un full de ruta que ens orienti en el futur del barri.

gran_plano.ai

 

Anuncios

Tàctica Urbana en Av. Girona amb l’Escola d’Art d’Olot

La segona fase del procés “Sumem des de els Barris, Sant Miquel +B”, inclou la realització al barri de dues intervencions temporals, paral•leles a la redacció del Pla Integral d’Actuacions de Millora. Es durà a terme una intervenció paisatgística en la Plaça Sant Miquel i una altra de posada en valor de l’Avinguda Girona com a eix d’accés a la ciutat i d’activitat comercial.
L’execució d’aquestes intervencions durant els dos propers mesos vol en primer lloc demostrar la capacitat executiva del projecte Sant Miquel +B i amb això augmentar la confiança i il•lusió veïnal per un futur millor al barri, i en segon terme mostrar una forma innovadora d’intervenir a la ciutat: les Tàctica Urbanes.


Què són les Tàctiques Urbanes?
Les tàctiques urbanes es presenten com una proposta innovadora basada en intervencions estratègiques, demostratives, que estalvien costos i amplien els beneficis: projectes de petita escala, participatius i testeables. Les tàctiques urbanes o accions de testeo, destaquen per ser projectes urbans desenvolupats al costat de la ciutadania, amb la finalitat d’obtenir la màxima acceptació i al seu torn ampliar la implicació de la societat a la ciutat, facilitant el posterior procés de gestió. A més, per ser propostes estratègiques i testeables, els seus resultats són objecte d’avaluació per extreure conclusions sobre les quals definir a futur intervencions de major envergadura.

Tàctica Urbana en la Av. Girona

Com a resultat del diagnòstic participatiu, de la Línia Estratègica “Sant Miquel més actiu i atractiu”, s’identifica en l’Av. Girona, eix connector del barri de Sant Miquel amb el Nucli Antic, una sèrie de necessitats i potencials de millora que abasten des d’aspectes relacionats amb la mobilitat i l’espai públic fins a l’activitat econòmica. Les diferents opinions ciutadanes i avaluacions tècniques realitzades entorn d’aquest vial, estan vertebrades pel fet de tractar-se de l’avinguda per on circula el major nombre de ciutadans de dins i fora del barri, i per concentrar la majoria de l’activitat econòmica de Sant Miquel, atorgant-li a aquest espai la capacitat d’influir en la imatge exterior que projecta el barri; qüestió a millorar de primer ordre.

Davant aquesta situació se selecciona l’Av. Girona com un dels espais on actuar. Per dur a terme aquesta intervenció, Sumem desde els Barris proposa a l’Escola d’Art d’Olot, situada en el Nucli Antic, l’oportunitat de sumar-se al projecte per realitzar una tàctica urbana en aquesta avinguda.
En concret se’ls convida a idear al costat de veïns i comerciants, una tàctica urbana que visibilice en positiu els recursos de l’espai, amb la finalitat d’atreure l’atenció dels ciutadans i avaluar la possibilitat de desenvolupar a futur accions de dinamització i millora general de la imatge, de major envergadura.

Per al desenvolupament del projecte s’estan realitzant unes sessions de treball col•lectiu amb els estudiants que duran a terme el projecte i representants dels agents implicats: comerciants, veïns i tècnics de l’Ajuntament.

Com a punt de partida s’han proposat una sèrie de temes sobre els quals plantejar les intervencions. Els que generen major interès entre comerciants i veïns són el embellecimiento general de l’Av. Girona per millorar la imatge que aquesta projecta, afavorir la dinamització comercial i millorar la seva connexió amb el centre.
Sobre aquestes idees els estudiants han plantejat en el primer taller col•lectiu una sèrie d’idees que s’han debatut i valorat entre els diferents agents presents en el taller, amb l’objecte d’arribar a una idea comuna que conjumini interessos.

Dimecres que ve, dia 15, serà l’últim taller, en el qual es tancarà la proposta perquè els estudiants puguin dissenyar-la amb detall i tot estigui llest per a la seva execució el 21 de Novembre.

Sant Miquel +B: Cap a la segona Fase

El projecte Sant Miquel +B, Sumem des dels barris inicia aquests dies la segona fase del procés de treball. El Diagnòstic participatiu, resultat final de la fase que ara acaba, s’ha plantejat com un document de caràcter estratègic que no es limita a l’anàlisi de la situació del barri, sinó que avança en la definició de les línies estratègiques que estructuraran la segona fase -d’accions de millora- així com el treball posterior a desenvolupar per l’Ajuntament d’Olot.

 

– Elaboració del diagnòstic, metodologia i INPAR

Sant Miquel +B s’ha planejat des d’un inici com un procés que vol escurçar la distància entre les necessitats ciutadanes i els condicionants tècnics amb l’objectiu de plantejar estratègies comunes i aconseguir solucions compartides. És per això que el diagnòstic participatiu s’ha desenvolupat a partir de l’eina d’indicadors participatius que permet analitzar de manera simultània les percepcions ciutadanes i les qüestions tècniques. Posteriorment es planteja una sèrie de temàtiques d’encreuament que permeten lligar tots dos mons, i que engloben les matèries prioritàries sobre les quals es treballarà en la segona fase.

Si bé els resultats complets que aquesta anàlisi ha generat poden ser llegits en el document del Diagnòstic participatiu, sí que resulta interessant un breu resum dels aspectes més rellevants de cada temàtica:

Print

+ Àrees naturals

Els indicadors de sostenibilitat de les àrees naturals estan molt per sobre del valor òptim, i això es deu a la situació del barri entre el Parc Natural i el Fluvià. No obstant això, per l’efecte vora d’aquests espais i, en el cas dels itineraris verds, el manteniment, tots aquests tenen valors baixos. Aquesta qüestió es reflecteix en les percepcions ciutadanes: pràcticament són nul•les les opinions positives, i totes són queixes o propostes per millorar la relació del barri tant amb el Parc com amb el Fluvià.

+ Espai públic

Tant els indicadors de les zones verdes urbanes com els indicadors d’espais de convivència (places) destaquen per no arribar al valor òptim i per estar per sota dels valors del barri de referència, Pequín. Els aspectes més febles són la superfície de zones verdes i d’espai convivencial per habitant, així com l’equipament d’aquestes zones per als diferents col•lectius: nens, joves i gent gran. En l’espai públic s’inclou el paisatge urbà, els indicadors del qual són molt vulnerables, principalment per l’impacte de solars i façanes descurats i per la falta de conservació d’alguns dels elements paisatgístics del barri. Així doncs, els indicadors confirmen les intuïcions ciutadanes sobre la falta d’espai convivencial i respecte a la necessitat d’embellir i fer més verd el barri.

+ Mobilitat

En relació amb la mobilitat, els indicadors reflecteixen una situació molt contrastada entre la mobilitat motoritzada i la dels vianants i ciclistes; els valors de la primera són gairebé tots òptims, mentre que els de la segona són tots precaris. La percepció ciutadana és taxativa pel que fa a la mobilitat dels vianants, i aquesta és la temàtica que més comentaris negatius recull, principalment per la dificultat dels nens de desplaçar-se al col•legi. No obstant això, quant a mobilitat motoritzada, els comentaris positius, que haurien de ser majoritaris, són escassos; tan sols en referència a l’estacionament hi ha opinions positives, que tenen a veure amb la quantitat de superfície d’estacionament.

+ Activitat socioeconòmica

Tots els indicadors inclosos en aquesta temàtica, tant els morfològics com els d’usos i d’activitat econòmica, gaudeixen de valors òptims o millorables, per sobre del barri de referència. L’única excepció és l’indicador de dotació educativa, que resulta inadequat. I la percepció ciutadana és coincident ja que amb prou feines hi ha comentaris negatius excepte en relació amb la falta d’equipament escolar; la resta són gairebé tot propostes, en les quals destaquen opinions positives de les festes i del comerç local.

+ Cohesió social

Els indicadors de cohesió social de vulnerabilitat demogràfica i residencial que reflecteixen la concentració de població immigrant amb pocs recursos són precaris però no inadequats. Menys de la meitat de les percepcions de la població respecte a la immigració són negatives, i resulta que es concentren més opinions negatives en relació amb la inseguretat general i el benestar de nens i joves.

Link Diagnòstic participatiu

A partir de l’anàlisi temàtica sorgeixen una sèrie de temes sobre els quals caldrà enfocar el treball en un futur, i els aspectes per millorar o potenciar, que seran l’objectiu de la fase següent:

TEMES PER MILLORAR (temes els indicadors de sostenibilitat dels quals són precaris i inadequats majoritàriament i la percepció ciutadana coincideix amb els valors tècnics).

+ Mobilitat dels vianants i ciclistes
+ Vulnerabilitat demogràfica
+ Espai de convivència i zones verdes
+ Paisatge urbà
+ Equipaments educatius

TEMES PER POTENCIAR (temes els indicadors de sostenibilitat dels quals són òptims o millorables i les percepcions ciutadanes són majoritàriament propositives, encara que algunes siguin negatives).

+ Àrees naturals
+ Itineraris verds
+ Diversitat d’activitat comercial i empresarial
+ Activitat sociocultural
+ Equipaments socioculturals (Casal, molí de Can Climent, mas Les Mates)

LÍNIES ESTRATÈGIQUES I PROPOSTES

A partir del diagnòstic realitzat es proposa per a la fase següent un objectiu general i unes línies estratègiques que serviran de marc per a la definició i programació de les accions de millora. Sant Miquel +Bpersegueix com a objectiu general posar en valor el barri de Sant Miquel en el conjunt de la ciutat d’Olot a través d’un pla de futur que reverteixi en benefici dels veïns del barri i per a la ciutat d’Olot en el seu conjunt.

Per això s’han plantejat dues línies estratègiques complementàries. Una té a veure amb la qualitat de la vida urbana del dia a dia a Sant Miquel i l’altra vol potenciar els recursos i fomentar l’atracció exterior del barri.

1- Sant Miquel, un barri més amable i habitable. Sant Miquel per un barri amb espais públics de qualitat, on poder passejar, confortable, amb comerç local i riquesa paisatgística.

Aquesta primera línia estratègica inclourà aspectes de qualificació i augment de les zones verdes i els espais públics destinats a la convivència, la reactivació dels equipaments socioculturals i educatius, i la millora de la mobilitat dels vianants, entre d’altres.

2- Sant Miquel, un barri amb caràcter, actiu i atractiu per a l’exterior. L’aposta per Sant Miquel com un barri que posa en valor la seva idiosincràsia: porta d’entrada a Olot, connectat amb el Parc Natural, l’Escola d’Art i el nucli antic, barri d’acolliment i convivència, amb activitat econòmica comarcal i patrimoni públic d’interès.

Aquesta segona línia, que potencia els valors diferencials del barri en el conjunt de la ciutat, s’enfocarà cap als principals elements de valor, tals com el Parc Natural, les grans peces industrials actualment buides, la dinamització de nous usos que aprofitin l’afluència comarcal ja existent, així com la millora de les qualitats paisatgístiques i les connexions amb la resta de la ciutat.

A partir d’aquestes dues línies estratègiques s’han plantejat una sèrie de propostes extretes del procés participatiu i de treball interdepartamental. La segona fase estarà, doncs, orientada a la priorització, la construcció col•laborativa i i a fer viables aquestes i altres propostes que puguin sorgir.

IMG_1199 (2)

Paral•lelament, durant aquesta segona fase es duran a terme dues intervencions tàctiques, associades a cadascuna de les línies estratègiques. Dins de la primera, es realitzarà una intervenció d’embelliment de la plaça de Sant Miquel, que en millori la imatge urbana i atorgui valor a un espai de gran importància al barri. Dins de la segona línia, la tàctica urbana s’enfocarà a una acció de dinamització a l’avinguda de Girona que en potenciï els valors com a espai d’accés a Olot i com a eix d’activitat del barri. Aquestes dues tàctiques es realitzaran en col•laboració amb l’Escola d’Art d’Olot, com a inici d’una relació que considerem summament important per al futur.

Amb tot això s’inicia la segona fase del projecte Sant Miquel +B que mantindrà tant el treball participatiu amb els agents del barri com el treball intersectorial amb les diferents àrees de l’Ajuntament implicades. Els uns i els altres començaran a treballar de manera conjunta el dia del Pla, durant el qual es desenvoluparan taules de treball amb ciutadans i tècnics en les quals es prioritzaran i definiran les propostes ara plantejades de manera embrionària. Esperem que aquest procés serveixi, a més, per plantejar noves maneres de treballar que tinguin continuïtat en el temps i que permetin apropar les posicions de tècnics i ciutadans, i que junts construeixin un pla de futur per al barri i per a tot Olot.

Conclusions de la primera fase: diagnòstic participatiu

El projecte “Sant Miquel +B, Sumem des dels Barris es troba aquests dies tancant la primera fase del procés, orientada a elaborar un diagnòstic participatiu de la situació del barri.

Han estat uns primers mesos en els quals s’ha desenvolupat un treball intens amb els diferents agents del barri;perquè han estat moltes i molt diverses les entitats que s’han sumat a aportar la seva visió sobre els problemes i les necessitats del barri: l’ Associació de Veïns de Sant Miquel, que ha estat un dels pilars centrals sobre els quals s’han desenvolupat les diferents activitats participatives; l’ Agrupació naturalista i ecologista de la Garrotxa, l’ Agrupament escolta Nostra Dona del Tura i l’ Associació de dones gambianes Yagaru, entitats que, tot i que tenen un àmbit de treball que excedeix els límits de Sant Miquel, han tingut un enorme compromís amb el projecte i amb el treball plantejat; la Colla de Geganters de Sant Miquel i la Penya Embalats, que en aquesta ocasió han transcendit la seva tasca habitual d’organització d’esdeveniments lúdics i festius amb la implicació personal dels seus integrants.

FaseI_conclusiones-internas_Página_08

Totes aquestes entitats, a més de veïns a títol personal, han participat en les diferents activitats dutes a terme. A banda del treball amb tots ells ha estat important l’acostament a espais participatius ja existents, com l’ Espai Cosidor o l’ Espai Larai, en els quals s’ha entrat en contacte, per mitjà de reunions i tallers, amb veïns del barri que no participen en la resta d’entitats.

Paral•lelament a aquest treball s’està desenvolupant la feina de caràcter més tècnic. En aquest aspecte s’ha tractat també d’aconseguir la major implicació de les diferents àrees i instituts de l’Ajuntament; a més del grup de treball tècnic s’han recopilat estudis sectorials i s’ha mantingut contacte amb les àrees de Cultura, Esports o Medi ambient, amb organismes independents com el Consell Comarcal i el Parc Natural i amb altres entitats com l’ Escola d’Art d’Olot. L’objectiu de fer d’aquesta iniciativa un projecte de ciutat, que reverteixi en beneficis per a tots els habitants d’Olot, demana un enfocament ampli i un tractament integral, per la qual cosa resulta necessària la implicació de totes aquestes entitats en el procés. Per això, l’inici del treball tècnic va passar per recopilar i posar en comú nombrosos estudis sectorials, de manera que es construís a partir del que ja s’havia fet i del que ja s’havia pensats anteriorment. El Planejament General, els estudis sociodemogràfics i de cohesió, els plans de mobilitat i infraestructures, plans directors d’espais naturals i plans comercials han servit com a punt de partida per desenvolupar el treball posterior, l’estudi d’indicadors.

Amb la col•laboració de diverses àrees de l’Ajuntament, però especialment de l’Àrea d’ Infomació del Territori, s’està duent a terme l’anàlisi dels diversos aspectes funcionals, ambientals socials i econòmics que defineixen la situació actual del barri. Si bé aquest treball es troba encara en procés d’elaboració, sí que podem identificar una sèrie de conclusions preliminars que són resultat del treball tècnic i del procés participatiu dut a terme fins al moment.

FaseI_conclusiones-internas_Página_14

Sant Miquel és un barri que, malgrat comptar amb valuosos recursos i importants potencials, té també una imatge negativa en la resta de la ciutat d’Olot. No obstant això, atribuir les deficiències de Sant Miquel a l’alta taxa de població estrangera és confondre les causes amb els símptomes. La situació d’abandonament que el barri ha sofert durant les últimes dècades, la baixa qualitat de l’espai públic o l’efecte de les infraestructures i les grans peces industrials i comercials són factors que l’ han convertit, comparativament, en un barri poc atractiu. Aquesta diferència pel que fa a altres barris de la ciutat ha provocat l’entrada de població de rendes més baixes, però en cap cas hem d’entendre això com el factor desencadenant de la deterioració del barri, sinó més aviat com un fet que se’n deriva.

Com ja s’ha apuntat, tot aquest fenomen ha produït una pèrdua de valor dels recursos amb els quals compta Sant Miquel, un barri que per la seva condició de punt de connexió amb la resta de la ciutat segueix mantenint capacitat per promoure sectors econòmics diferencials i beneficiosos per a tota la ciutat. Té un eix d’accés des del nord a la ciutat, toca amb el Nucli Antic i té unes condicions urbanes que afavoreixen una activitat comercial diversa i d’afluència comarcal; Sant Miquel compta a més amb altres dos recursos diferenciadors: d’una banda, la presència d’antics espais industrials que poden ser reaprofitats per a nous usos creatius vinculats a l’Escola d’Art; de l’altra, la seva ubicació intervolcànica i la presència de serveis com l’hostal Sant Bernat, que el converteixen en un dels punts de sortida del turisme rural cap a l’Alta Garrotxa.

FaseI_conclusiones-internas_Página_29

En la línia de posar en valor els actius actualment desaprofitats -fetque centrarà la nostra atenció en la segona fase- es desenvoluparan també una sèrie de “tàctiques urbanes”, intervencions de baix cost subjectes a modificacions i millores que permetran posar a prova les accions definitives. Durant aquesta primera fase s’han identificat ja una sèrie de possibles tàctiques:

– Una intervenció a l’avinguda de Girona aprofitant el seu caràcter de porta d’entrada al barri i implicant l’Escola d’Art d’Olot en una acció que posi en valor aquest eix, el seu espai i els seus comerços.

– Una tàctica d’embelliment de la plaça de Sant Miquel que permeti millorar la imatge d’un dels espais centrals del barri, que compta a més amb un dels principals trams d’activitat comercial.

– Introduir zones d’estada a l’avinguda de Girona mitjançant l’eixamplament de les voreres, acció que permetria disposar elements de mobiliari, aparcaments per a bicicletes i jardineres, la qual cosa repercutiria en la qualitat de l’espai públic.

– Cessió temporal d’algun dels solars del carrer Abat Racimir que permetrien introduir zones verdes o espais esportius de proximitat accessibles a la població jove, per a la qual els espais verds de les Tries resulten insegurs perquè són l’encreuament amb la carretera de la Canya.

– Senyalitzar les rutes i els itineraris verds existents que permeten l’accés a la zona intervolcànica, al Parc dels Nius o al molí de Can Climent, alguns dels recursos més valuosos del barri.

– Peatonalitzacions temporals del carrer Mossèn Jacint Verdaguer aprofitant la celebració d’esdeveniments esportius o culturals els cap de setmana.

Aquestes idees són una sèrie d’aproximacions preliminars que han de ser ajustades, des d’ara a setembre, mitjançant una anàlisi més profunda, i desenvolupades de manera més concreta a la tardor durant la segona fase. En tot cas, és bo veure que la idea de “plantejar en positiu” amb la qual es va iniciar aquesta primera fase ha permès visibilitzar els valors i potencials amb els quals compten Sant Miquel i les Tries, malgrat ser conscients de les seves deficiències, però amb l’actitud d’estima i identificació necessàries per sentir-ho com una responsabilitat de tots.

Diagnòstic tècnic

En paral•lel al procés participatiu que s’està duent a terme durant aquests mesos, +B avança en un altre aspecte igualment important per a la consecució dels seus objectius: l’anàlisi tècnica. Aprofitant al màxim els recursos disponibles des de l’Ajuntament d’Olot i de les diferents àrees i instituts que l’integren, el diagnòstic tècnic es durà a terme per mitjà del càlcul d’una sèrie d’indicadors quantitatius que permetran conèixer la situació del barri i referenciar-la a altres barris de la ciutat, així com a valors òptims o de referència que han estat definits des del món professional. Aquesta bateria d’indicadors seran després contrastats amb l’anàlisi més qualitativa de les diferents percepcions ciutadanes recollides al llarg de les activitats participatives, i es generarà, així, una panoràmica tan completa com sigui possible.

Els indicadors que conformaran l’anàlisi aporten una informació valuosa per conèixer la situació del barri. Dividits en quatre grans apartats –Ambientals, Funcionals, Socials i Econòmics-, els indicadors han estat escollits en relació amb els temes que durant l’inici del procés s’han demostrat més importants:

– Indicadors ambientals
Com són els espais naturals i les zones verdes del barri? S’hi pot arribar còmodament? N’hi ha prou? Estan ben conservats?
Els indicadors ambientals comprendran l’estudi dels espais de valor natural -tals com la riba del Fluvià i l’entorn dels volcans de la Garrinada i del Montsacopa-, així com les zones verdes urbanes –parcs i jardins. Permetrà conèixer l’accessibilitat a aquests espais, la qualitat i conservació i també la superfície disponible de cadascun per habitant.

– Indicadors funcionals
Com funciona l’espai urbà? Permet el desplaçament còmode a peu o amb bicicleta? Té la densitat suficient per afavorir l’aparició de comerços i la vida urbana? Els equipaments i els diferents usos que tenen són adequats a les necessitats de la població del barri?
Els indicadors funcionals permeten analitzar l’eficiència de l’espai urbà per proporcionar els diferents usos necessaris (residència, comerç, equipaments i espais industrials), per moure’ns-hi amb els diferents mitjans de transport i per gaudir dels diferents serveis que ens ofereix.

– Indicadors socials
Com està distribuïda la població per edats: hi ha joves, hi ha molta gent gran? Quina és la seva procedència? La gent està associada a entitats? Són actives?
Els indicadors socials ens proporcionen una imatge de com és la societat d’un barri, de la seva composició per edats i procedències, dels nivells formatius, així com de l’estructura de relacions existent en forma d’entitats formals (associacions) o informals (grups i col•lectius).

– Indicadors econòmics
Què ofereix el comerç del barri? La gent hi va a comprar o hi ha molts locals tancats? Quins tipus d’empreses hi ha al barri? D’on procedeixen els clients: són només del barri o també d’altres llocs? Tenen les empreses capacitat per desenvolupar els seus negocis al barri?
Els indicadors econòmics ens aporten dades sobre la situació del comerç, de les empreses i indústries, i dels professionals autònoms que treballen en el lloc, sobre el sector al qual es dediquen i sobre el nivell d’èxit dels negocis. A través de l’estudi del teixit econòmic d’un barri coneixem els potencials del lloc per donar suport a noves iniciatives, oferir millors serveis i plantejar estratègies innovadores.

L’anàlisi urbana basada en indicadors és un camp no exempt de dificultats. L’establiment de valors de referència sovint poc contrastats amb les particularitats d’un lloc, les metodologies generalistes que poden deixar fora de vista aspectes rellevants en un barri concret i, en definitiva, una visió de vegades massa científica de la realitat urbana, són alguns dels perills que poden córrer les anàlisis d’aquest tipus.
D’altra banda, els processos participatius com a mètode únic per conèixer els problemes d’un entorn urbà ocasionen sovint una visió centrada en els detalls, basada en percepcions individuals que no deixen de ser, al cap i a la fi, subjectives.
No obstant això, tots dos mètodes són essencials: disposar d’una anàlisi precisa d’aspectes tècnics, que permeten obtenir una visió global de la situació en la qual ens trobem, combinada amb l’acostament a l’entorn real, a la vivència d’aquest espai, a fenòmens que el treball des del plànol no permet identificar i a una visió polièdrica d’un espai que és moltes coses al mateix temps: un entorn de relacions públiques i d’experiències privades, un espai per a l’oci i l’activitat productiva, un teixit en el qual conviuen agents múltiples amb opinions diferents i en ocasions oposades.

Crònica Mapatge Urbà

El dijous 3 de juliol va tenir lloc el mapatge urbà dins del projecte Sant Miquel +B, Sumem des dels Barris”. Gràcies a aquesta activitat vam poder desenvolupar una *diagnosi concreta sobre els diferents espais del barri: es van identificar els problemes i es van plantejar possibles millores físiques i d’ús. Aquest recorregut va servir, a més, per fer una primera valoració de les intervencions demostratives que tindran lloc durant la segona fase.
8

1.

El recorregut va començar en l’espai del projecte a l’avinguda de Girona, lloc des del qual ens traslladem a la primera fita del recorregut. La plaça de Joan Casulà és un petit espai públic al costat de l’avinguda de Girona que dóna accés a la zona històrica del carrer de Sant Miquel, un espai que, malgrat la seva posició privilegiada, no té un ús clar i que presenta problemes d’accessibilitat. La contigüitat amb l’avinguda de Girona el converteix en un espai amb un nivell elevat de soroll, poc apte per a l’esplai, i l’estat de conservació dels habitatges circumdants no ajuda a generar una imatge atractiva. En realitat, tot el conjunt de la plaça i el carrer de Sant Miquel pateix un cert estat d’abandonament provocat en part per veure’s afectat pel Pla general, que plantejava una operació de continuar la ronda de Sant Miquel per diverses d’aquestes parcel•les.
2.
La parada següent es va produir al carrer de Jacint Verdaguer. Sant Miquel és un barri creuat per una de les principals vies d’accés a la ciutat, per la qual cosa els carrers perpendiculars requereixen una especial atenció com a elements de cosit del barri. Per les seves característiques específiques –de connexió amb els principals espais públics del barri, unes condicions més favorables per a la mobilitat dels vianants i una concentració d’activitats comercials- aquest carrer funciona com el principal eix de connexió transversal del barri, interromput, no obstant això, per una gran peça d’ús comercial que impedeix la connexió amb el riu i genera un espai sense identitat i de disseny deficient.
És precisament la riba del Fluvià un dels espais més desaprofitats de tot el barri. La duresa de la vora i el tractament deficient dels accessos i de la qualitat general de l’espai ha convertit aquesta zona, d’enorme valor com a entorn ambiental i com a espai d’esplai, en un lloc al qual el barri dóna l’esquena. A l’inadequat tractament de l’espai s’uneix l’estat d’abandonament d’aquesta mateixa riba i els problemes d’accessibilitat ocasionats per les grans vies rodades. La recuperació i posada en valor d’aquest espai i la seva connexió amb el barri es va consensuar com un dels punts importants que calia treballar en la fase següent.
5
3.
De tornada a l’avinguda de Girona, l’objectiu era tractar els conflictes que s’hi produeixen. D’una banda, el seu caràcter de via d’accés a la ciutat permet una concentració d’activitat important; per una altra, manté una certa condició de carretera de pas que la converteix en un espai poc atractiu per al passeig i que manté grans espais industrials, reminiscència d’una condició perifèrica que ja no hauria de tenir. Es va debatre sobre les possibilitats de millorar la mobilitat ciclista, el caràcter estancial, així com la reutilització de les naus industrials per a nous usos. Accions de millora en aquestes direccions podrien impulsar el caràcter de l’avinguda de Girona com el que realment hauria de ser: una via principal de la ciutat d’Olot, equivalent nord de l’avinguda de Santa Coloma i continuació des del centre dels carrers Major i del Carme.
4.
A continuació deixem la zona de Sant Miquel per visitar la zona de les Tries i la carretera de la Canya. En aquest àmbit es materialitzen alguns dels principals problemes que pateix el conjunt de l’àmbit: d’una banda, els problemes de mobilitat derivats de les grans vies, que fragmenten el teixit urbà i dificulten la mobilitat entre les diferents zones; per una altra, la falta d’espais públics confortables, equipats i accessibles. Seguint el recorregut marcat i tractant de donar resposta a aquests problemes, arribem a un grup de solars buits destinats a l’ús residencial situats entorn de l’eix del carrer de Racimir. En aquest punt sorgeixen en el grup propostes per a l’ús temporal d’aquests espais, no sense ser conscients de les dificultats que comporta en aquests casos la negociació amb els propietaris privats del sòl. En qualsevol cas, queda patent la necessitat d’identificar espais lliures potencials que ofereixin una alternativa propera i accessible als veïns, especialment nens, de la zona de Sant Miquel, per als quals resulta insegura la utilització de les zones verdes de les Tries i la Canya.
7
5.
De tornada a l’entorn de Sant Miquel, la part final del mapatge es va desenvolupar al llarg de Jaume II, via secundària per creuar el barri que demana un treball específic d’anàlisi. Al llarg d’aquest eix ens trobem amb tres fites per tractar: els accessos a les sendes naturals de la zona nord, que s’endinsen al parc natural i connecten amb el barri del Morrot; la plaça de Sant Miquel, un dels elements més representatius del barri i que connecta amb el Casal de Sant Miquel, i l’accés des de Jaume II al nucli antic.
El cas de les sendes naturals serveix per debatre sobre la situació dels camins a un nivell legal i de gestió: la majoria es troben en finques privades els propietaris de les quals permeten que s’usin ja que constitueixen la via de camí a un dels centres educatius d’Olot; no obstant això, són ells els encarregats de mantenir-les, amb les dificultats que això comporta i la impossibilitat de conservar-les en un estat adequat.
En segon lloc, la nostra atenció se centra en la plaça de Sant Miquel i el seu entorn, un espai que els veïns reconeixen com un punt caracteritzat pel fang i necessitat de ser adequat amb estratègies d’embelliment (introducció d’elements de color i augment de l’espai verd) i de millores de la mobilitat per als vianants. Proper a la plaça hi ha el Casal i la Guarderia de Sant Miquel, aquesta última actualment tancada, fet que planteja la necessitat de buscar nous usos per a aquest equipament que ajudin a dinamitzar també l’activitat del Casal, que consideren infrautilitzat.
Avançant per Jaume II, encarem l’última fita del recorregut parlant sobre els problemes de mobilitat d’aquest carrer (perillositat dels creuaments, especialment els propers a la plaça, i dificultat de mobilitat per als vianants) i certes deficiències del paisatge urbà.
El final de Jaume II i l’accés al a nucli antic suposa el final del recorregut i una excusa per a la pregunta final d’aquesta activitat: què pot oferir Sant Miquel a la resta d’Olot? Moltes coses, per descomptat: espais naturals d’enorme potencial per gaudir de la naturalesa, un comerç de barri que permet satisfer les necessitats movent-se a peu, una vida urbana en places i carrers només comparable, a Olot, a la del nucli antic, una bona comunicació amb la resta de barri, i oportunitats per a nous negocis per l’existència d’una massa crítica suficient com per generar demanda de nous serveis. D’aquesta manera, potenciant els valors del barri i millorant les deficiències que presenta, conformant una imatge del que volem per a Sant Miquel i les Tries i un diagnòstic comú sobre els problemes que presenten, va finalitzant aquesta primera fase de diagnòstic. Assentem així les bases d’actuació per als propers mesos, durant els quals els aspectes d’estudi i reflexió col•lectiva deixaran pas a l’acció, la definició de millores i les intervencions de prova.

 

 

Mapeig Urbà 3 de Juliol

El dijous 3 de juliol, a les 19 h, realitzem la primera acció de mapatge col•laboratiu orientada a l’espai urbà. En aquesta acció, centrarem l’atenció sobre els eixos de connexió del barri i els seus accessos, les vies perpendiculars que els creuen i les discontinuïtats per als vianants que es produeixen, els espais lliures infrautilitzats i els solars vacants, els accessos a l’entorn natural i els espais públics més representatius.

L’activitat servirà per valorar quins aspectes són els més importants a tenir en compte en cadascun dels espais que analitzem. També es reflexionarà sobre quines tàctiques urbanes i intervencions efímeres de verificació són les que serien més interessants d’executar a partir de setembre.

Aprofitem per convocar-vos al segon mapatge, que tindrà lloc el dilluns 7 de juliol, i que se centrarà en l’entorn natural de Sant Miquel, d’un enorme valor però actualment desaprofitat. Acompanyats per l’Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa, iniciarem el recorregut del Mas les Mates —una antiga masia de propietat municipal que actualment usen diverses entitats— per transitar després per les sendes naturals que existeixen entre els volcans i la riba del riu Fluvià.

Esperem la vostra assistència!

mapeig-urba_1

mapeig-urba_2

Més participació

+B, Sumem des dels barris, està plantejat com un projecte col·lectiu en el qual les percepcions dels ciutadans i els diferents col·lectius constitueixen el fonament a partir del qual seran definides les accions de millora en la segona fase. És per això que, com a complement de les diferents activitats que tindran lloc fins a l’estiu, s’han desenvolupat en paral·lel una sèrie de canals destinats a ampliar la participació a totes aquelles persones que ho desitgin. D’aquesta manera els diversos mecanismes de participació i recollida de percepcions permetran que un major nombre de col·lectius, de persones i de visions diferents es facin partícips del projecte.

Cartell participatiu

IMG_1045
El caràcter puntual de les activitats i els tallers plantejats per a aquesta primera fase fan necessari generar mecanismes de participació que permetin a aquelles persones que no hi poden assistir d’aportar la seva opinió sobre els problemes i necessitats del barri. Per això s’han distribuït per diferents punts del barri uns panells participatius en els quals, a través d’adhesius corresponents als diferents temes que estructuren el diagnòstic, les persones que passin per allà podran deixar les seves opinions. Aquests cartells seran fins a final de l’estiu al Club Natació Olot, al Mas les Mates i al Consorci d’Acció Social de la Garrotxa. Aquests mateixos adhesius han estat inclosos en l’espai informatiu existent al Casal de Sant Miquel, per la qual cosa, tots aquells que vulguin donar la seva opinió podran fer-ho directament en qualsevol d’aquests quatre espais.
Aquest format ha estat adaptat també per a format digital, de manera que aquest espai web disposa ja d’un mapa participatiu i una enquesta que podeu trobar aquí. L’objectiu és que a través de tots aquests formats qualsevol persona hi pugui participar i deixar les seves impressions, propostes o necessitats, de manera que la informació que conforma el diagnòstic participatiu sigui tan àmplia i representativa com sigui possible.
Us animem a sumar-vos-hi. Segur que tots tenim alguna cosa interessant per aportar per fer que Sant Miquel i Les Tries sigui un barri millor.

Materials escolars

undiaalteubarril
Sant Miquel i les Tries és un dels barris d’Olot amb més proporció de població jove. En aquest sentit, l’opinió dels nens i joves -del barri i de la resta de la ciutat-, la manera en què aquests viuen el barri, les coses que troben a faltar, etc. són summament importants. Per això s’han definit dues activitats diferents, amb els seus respectius materials gràfics de suport, que permetran recollir les percepcions de nens i joves.

D’una banda, “Un dia al teubarri”, que és una activitat destinada a nens de fins a 12 anys en la qual, en format còmic, els nens relataran com és un dia des que s’aixequen fins que van a dormir. A través de cadascuna de les vinyetes, explicaran el camí al col·legi, les activitats extraescolars, els llocs en els quals juguen amb els seus amics a la tarda i els llocs als quals van amb els seus pares: a comprar, a passeig o al teatre.

Print
Per una altra, “Descobreix Sant Miquel”, que és una activitat orientada a joves de secundària en la qual aquests hauran de localitzar en el mapa diferents espais del barri per posteriorment visitar-los i donar-ne una opinió, així com què millorarien o què proposarien perquè funcionessin millor.

Aquestes dues activitats, per a les quals s’han elaborat els materials gràfics per desenvolupar-los, es duran a terme en diversos col·legis d’Olot amb escolars que viuen o no al barri. Així, “Un dia al teu *barri” permetrà generar una comparativa entre les opinions de nens de diferents barris, i “Descobreix Sant Miquel” aportarà informació sobre l’opinió dels joves sobre el barri.

Crònica del Joc de Barri, del 16 de juny

El dissabte 16 de juny, va tenir lloc el Joc de Barri a la plaça de Sant Miquel, una activitat de caràcter lúdic i pedagògic en la qual els participants van compartir els seus coneixements sobre la història, els habitants i els llocs d’aquest barri, i en la qual també van tenir ocasió de plantejar els seus principals interessos per millorar-lo.

L’activitat va començar a les dotze del matí del dissabte. Hi havien estat convocades les associacions i els veïns que havien assistit a la presentació inicial però, gràcies al fet que el joc va tenir lloc a la plaça del barri, aviat van anar-s’hi sumant altres veïns que eren allà, així com comerciants dels locals propers. Amb tots ells es van formar els tres grups amb els quals va començar el joc. Marta Vila, coordinadora dels Escortes Nostra Dona del Tura –que tenen la seu en el molí de Can Climent, un dels llocs amb més encant de Sant Miquel- va ser l’encarregada d’exercir de conductora de l’activitat fent les preguntes que els participants havien de respondre.

IMG_0984
Com ja es va explicar en l’article de presentació del Joc de Barri, en la primera fase del joc cada equip anava construint una part de la maqueta gegant del barri a mesura que s’encertaven preguntes. La segona part corresponia a la decisió per part de cada equip de les millores a dur a terme al barri. Aquestes estaven representades a través d’unes fitxes fetes amb la col•laboració de l’IES La Garrotxa, que va prestar una de les seves impressores 3D per a això.

En aquesta segona part de decisió de millores, es va generar una informació valuosa per començar a definir quines intervencions resulten prioritàries per als veïns del barri.

IMG_0972

A continuació s’expliquen algunes de les principals conclusions que es van poder extreure:
– La mobilitat apareix com un dels temes als quals es concedeix més importància. D’una banda, es van plantejar millores relacionades amb la seguretat i l’accessibilitat de certs punts conflictius, com les carreteres de la Canya i les Tries. Per una altra, s’entén necessari millorar la qualitat per als vianants de certs espais com l’avinguda de Girona, la Rodona o el carrer de Jacint Verdaguer, en el seu pas per la plaça de Sant Miquel.

Els espais lliures són un altre dels temes més importants, perquè n’hi ha pocs i els que hi ha no s’adeqüen a les necessitats de la població. En aquest sentit es van realitzar propostes per a la millora d’espais com el parc d’Ignasi Buxó per mitjà d’activitats esportives, la dinamització del Mas les Mates per mitjà d’activitats de caràcter cultural o l’adequació de la riba del Fluvià i l’entorn del molí de Can Climent.

L’avinguda de Girona va tornar a aparèixer com en altres ocasions relacionada amb la necessitat de millorar l’activitat comercial d’aquest carrer, que s’entén com el “carrer major” del barri, porta d’entrada a Olot i un espai que s’ha de revalorar.
Gràcies a aquestes dues primeres activitats –la presentació inicial i el Joc de *Barri- es van generant les primeres idees sobre les necessitats i les oportunitats que existeixen al barri. Aquesta informació, que serà incorporada al diagnòstic participatiu i contrastada amb els resultats de l’estudi tècnic, anirà sent ampliada en les properes setmanes a través dels tallers que tindran lloc fins a finals de juliol amb els diferents col•lectius del barri

 

IMG_0969

Joc de Barri, Dissabte 7 de Juny

 

Dissabte que ve 7 de juny tindrà lloc, a  la plaça de Sant Miquel, la primera activitat participativa del projecte +B, Sumem des dels barris. Aquest primer esdeveniment serà el Joc de Barri, una activitat lúdica i pedagògica l’objectiu principal del qual és generar comunitat entorn del projecte Sant Miquel +B, i, també, que reconeixem els principals elements de valor del barri –els seus espais significatius i els seus elements d’identitat, les persones i els esdeveniments que li atorguen caràcter- i comencem a recollir les idees de millora que proposin els veïns.

El joc es desenvoluparà per grups entorn d’una maqueta gegant del barri. Cada grup anirà responent a preguntes relacionades amb Sant Miquel i Les Tries, agrupades en diversos temes (geografia, història, societat, cultura i medi ambient), i anirà fent petites proves. En la primera part, cada pregunta encertada permetrà anar construint una part del barri; una vegada construït, en la segona part cada pregunta encertada permetrà obtenir fitxes que podran ser canviades per millores del barri, cadascuna amb un ‘valor’ adequat a la dificultat que suposaria dur-les a terme(fer un carrer per a vianants, millorar l’accessibilitat dels  vianants en una zona, engegar programes de dinamització comercial, etc.). Aquestes millores s’agrupen dins de quatre grans temes: la relació del barri amb Olot, la mobilitat i l’accessibilitat, l’espai públic i els espais lliures, i l’activitat socioeconòmica.

OlotMesB_tablero_jocbarri

A mesura que es vagin encertant preguntes, cada equip decidirà de manera conjunta quines són les millores més importants i més necessàries per al barri, així com el lloc on col·locar-les. El joc finalitzarà quan un dels equips hagi obtingut cinc fitxes, moment en el qual es farà una valoració de quin equip ha fet la millor elecció pel que fa al tipus de millores i a la ubicació.

El Joc de Barri serà una activitat participativa que permetrà als veïns compartir els seus coneixements sobre el barri i començar a construir entre tots una identitat comuna. Per mitjà de les preguntes coneixerem millor la història de Sant Miquel, els seus llocs i les persones que hi viuen. I a través de les accions de millora, els participants començaran a treballar i decidir conjuntament les millores proposades per al barri.

10448505_579089888876259_6748245978688604312_o

Responent a l’esperit de fer entre tots, l’organització del Joc de Barri ha estat un treball col·lectiu. D’una banda, s’ha comptat amb la col·laboració de l’Aula Fusta, institut local de formació professional encarregat de la construcció de la maqueta del barri. Per una altra, l’IES La Garrotxa ha prestat la seva impressora 3D per a la realització de les figures que simbolitzen les diferents accions de millora. A més, el desenvolupament del Joc de Barri comptarà amb la col·laboració de Marta Vila, participant en el projecte i que serà l’encarregada de dinamitzar el joc.

Per tot això, aquesta activitat té un valor especial ja que suposa la primera d’una sèrie d’activitats participatives que tindran lloc durant els mesos de juny i juliol seu amb  l’objectiu de construir entre tots una idea comuna del barri, dels seus valors i les seves necessitats.

Us  hi esperem!

cartel_jocbarri