Crònica Mapatge Urbà

El dijous 3 de juliol va tenir lloc el mapatge urbà dins del projecte Sant Miquel +B, Sumem des dels Barris”. Gràcies a aquesta activitat vam poder desenvolupar una *diagnosi concreta sobre els diferents espais del barri: es van identificar els problemes i es van plantejar possibles millores físiques i d’ús. Aquest recorregut va servir, a més, per fer una primera valoració de les intervencions demostratives que tindran lloc durant la segona fase.
8

1.

El recorregut va començar en l’espai del projecte a l’avinguda de Girona, lloc des del qual ens traslladem a la primera fita del recorregut. La plaça de Joan Casulà és un petit espai públic al costat de l’avinguda de Girona que dóna accés a la zona històrica del carrer de Sant Miquel, un espai que, malgrat la seva posició privilegiada, no té un ús clar i que presenta problemes d’accessibilitat. La contigüitat amb l’avinguda de Girona el converteix en un espai amb un nivell elevat de soroll, poc apte per a l’esplai, i l’estat de conservació dels habitatges circumdants no ajuda a generar una imatge atractiva. En realitat, tot el conjunt de la plaça i el carrer de Sant Miquel pateix un cert estat d’abandonament provocat en part per veure’s afectat pel Pla general, que plantejava una operació de continuar la ronda de Sant Miquel per diverses d’aquestes parcel•les.
2.
La parada següent es va produir al carrer de Jacint Verdaguer. Sant Miquel és un barri creuat per una de les principals vies d’accés a la ciutat, per la qual cosa els carrers perpendiculars requereixen una especial atenció com a elements de cosit del barri. Per les seves característiques específiques –de connexió amb els principals espais públics del barri, unes condicions més favorables per a la mobilitat dels vianants i una concentració d’activitats comercials- aquest carrer funciona com el principal eix de connexió transversal del barri, interromput, no obstant això, per una gran peça d’ús comercial que impedeix la connexió amb el riu i genera un espai sense identitat i de disseny deficient.
És precisament la riba del Fluvià un dels espais més desaprofitats de tot el barri. La duresa de la vora i el tractament deficient dels accessos i de la qualitat general de l’espai ha convertit aquesta zona, d’enorme valor com a entorn ambiental i com a espai d’esplai, en un lloc al qual el barri dóna l’esquena. A l’inadequat tractament de l’espai s’uneix l’estat d’abandonament d’aquesta mateixa riba i els problemes d’accessibilitat ocasionats per les grans vies rodades. La recuperació i posada en valor d’aquest espai i la seva connexió amb el barri es va consensuar com un dels punts importants que calia treballar en la fase següent.
5
3.
De tornada a l’avinguda de Girona, l’objectiu era tractar els conflictes que s’hi produeixen. D’una banda, el seu caràcter de via d’accés a la ciutat permet una concentració d’activitat important; per una altra, manté una certa condició de carretera de pas que la converteix en un espai poc atractiu per al passeig i que manté grans espais industrials, reminiscència d’una condició perifèrica que ja no hauria de tenir. Es va debatre sobre les possibilitats de millorar la mobilitat ciclista, el caràcter estancial, així com la reutilització de les naus industrials per a nous usos. Accions de millora en aquestes direccions podrien impulsar el caràcter de l’avinguda de Girona com el que realment hauria de ser: una via principal de la ciutat d’Olot, equivalent nord de l’avinguda de Santa Coloma i continuació des del centre dels carrers Major i del Carme.
4.
A continuació deixem la zona de Sant Miquel per visitar la zona de les Tries i la carretera de la Canya. En aquest àmbit es materialitzen alguns dels principals problemes que pateix el conjunt de l’àmbit: d’una banda, els problemes de mobilitat derivats de les grans vies, que fragmenten el teixit urbà i dificulten la mobilitat entre les diferents zones; per una altra, la falta d’espais públics confortables, equipats i accessibles. Seguint el recorregut marcat i tractant de donar resposta a aquests problemes, arribem a un grup de solars buits destinats a l’ús residencial situats entorn de l’eix del carrer de Racimir. En aquest punt sorgeixen en el grup propostes per a l’ús temporal d’aquests espais, no sense ser conscients de les dificultats que comporta en aquests casos la negociació amb els propietaris privats del sòl. En qualsevol cas, queda patent la necessitat d’identificar espais lliures potencials que ofereixin una alternativa propera i accessible als veïns, especialment nens, de la zona de Sant Miquel, per als quals resulta insegura la utilització de les zones verdes de les Tries i la Canya.
7
5.
De tornada a l’entorn de Sant Miquel, la part final del mapatge es va desenvolupar al llarg de Jaume II, via secundària per creuar el barri que demana un treball específic d’anàlisi. Al llarg d’aquest eix ens trobem amb tres fites per tractar: els accessos a les sendes naturals de la zona nord, que s’endinsen al parc natural i connecten amb el barri del Morrot; la plaça de Sant Miquel, un dels elements més representatius del barri i que connecta amb el Casal de Sant Miquel, i l’accés des de Jaume II al nucli antic.
El cas de les sendes naturals serveix per debatre sobre la situació dels camins a un nivell legal i de gestió: la majoria es troben en finques privades els propietaris de les quals permeten que s’usin ja que constitueixen la via de camí a un dels centres educatius d’Olot; no obstant això, són ells els encarregats de mantenir-les, amb les dificultats que això comporta i la impossibilitat de conservar-les en un estat adequat.
En segon lloc, la nostra atenció se centra en la plaça de Sant Miquel i el seu entorn, un espai que els veïns reconeixen com un punt caracteritzat pel fang i necessitat de ser adequat amb estratègies d’embelliment (introducció d’elements de color i augment de l’espai verd) i de millores de la mobilitat per als vianants. Proper a la plaça hi ha el Casal i la Guarderia de Sant Miquel, aquesta última actualment tancada, fet que planteja la necessitat de buscar nous usos per a aquest equipament que ajudin a dinamitzar també l’activitat del Casal, que consideren infrautilitzat.
Avançant per Jaume II, encarem l’última fita del recorregut parlant sobre els problemes de mobilitat d’aquest carrer (perillositat dels creuaments, especialment els propers a la plaça, i dificultat de mobilitat per als vianants) i certes deficiències del paisatge urbà.
El final de Jaume II i l’accés al a nucli antic suposa el final del recorregut i una excusa per a la pregunta final d’aquesta activitat: què pot oferir Sant Miquel a la resta d’Olot? Moltes coses, per descomptat: espais naturals d’enorme potencial per gaudir de la naturalesa, un comerç de barri que permet satisfer les necessitats movent-se a peu, una vida urbana en places i carrers només comparable, a Olot, a la del nucli antic, una bona comunicació amb la resta de barri, i oportunitats per a nous negocis per l’existència d’una massa crítica suficient com per generar demanda de nous serveis. D’aquesta manera, potenciant els valors del barri i millorant les deficiències que presenta, conformant una imatge del que volem per a Sant Miquel i les Tries i un diagnòstic comú sobre els problemes que presenten, va finalitzant aquesta primera fase de diagnòstic. Assentem així les bases d’actuació per als propers mesos, durant els quals els aspectes d’estudi i reflexió col•lectiva deixaran pas a l’acció, la definició de millores i les intervencions de prova.

 

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: