Diagnòstic tècnic

En paral•lel al procés participatiu que s’està duent a terme durant aquests mesos, +B avança en un altre aspecte igualment important per a la consecució dels seus objectius: l’anàlisi tècnica. Aprofitant al màxim els recursos disponibles des de l’Ajuntament d’Olot i de les diferents àrees i instituts que l’integren, el diagnòstic tècnic es durà a terme per mitjà del càlcul d’una sèrie d’indicadors quantitatius que permetran conèixer la situació del barri i referenciar-la a altres barris de la ciutat, així com a valors òptims o de referència que han estat definits des del món professional. Aquesta bateria d’indicadors seran després contrastats amb l’anàlisi més qualitativa de les diferents percepcions ciutadanes recollides al llarg de les activitats participatives, i es generarà, així, una panoràmica tan completa com sigui possible.

Els indicadors que conformaran l’anàlisi aporten una informació valuosa per conèixer la situació del barri. Dividits en quatre grans apartats –Ambientals, Funcionals, Socials i Econòmics-, els indicadors han estat escollits en relació amb els temes que durant l’inici del procés s’han demostrat més importants:

– Indicadors ambientals
Com són els espais naturals i les zones verdes del barri? S’hi pot arribar còmodament? N’hi ha prou? Estan ben conservats?
Els indicadors ambientals comprendran l’estudi dels espais de valor natural -tals com la riba del Fluvià i l’entorn dels volcans de la Garrinada i del Montsacopa-, així com les zones verdes urbanes –parcs i jardins. Permetrà conèixer l’accessibilitat a aquests espais, la qualitat i conservació i també la superfície disponible de cadascun per habitant.

– Indicadors funcionals
Com funciona l’espai urbà? Permet el desplaçament còmode a peu o amb bicicleta? Té la densitat suficient per afavorir l’aparició de comerços i la vida urbana? Els equipaments i els diferents usos que tenen són adequats a les necessitats de la població del barri?
Els indicadors funcionals permeten analitzar l’eficiència de l’espai urbà per proporcionar els diferents usos necessaris (residència, comerç, equipaments i espais industrials), per moure’ns-hi amb els diferents mitjans de transport i per gaudir dels diferents serveis que ens ofereix.

– Indicadors socials
Com està distribuïda la població per edats: hi ha joves, hi ha molta gent gran? Quina és la seva procedència? La gent està associada a entitats? Són actives?
Els indicadors socials ens proporcionen una imatge de com és la societat d’un barri, de la seva composició per edats i procedències, dels nivells formatius, així com de l’estructura de relacions existent en forma d’entitats formals (associacions) o informals (grups i col•lectius).

– Indicadors econòmics
Què ofereix el comerç del barri? La gent hi va a comprar o hi ha molts locals tancats? Quins tipus d’empreses hi ha al barri? D’on procedeixen els clients: són només del barri o també d’altres llocs? Tenen les empreses capacitat per desenvolupar els seus negocis al barri?
Els indicadors econòmics ens aporten dades sobre la situació del comerç, de les empreses i indústries, i dels professionals autònoms que treballen en el lloc, sobre el sector al qual es dediquen i sobre el nivell d’èxit dels negocis. A través de l’estudi del teixit econòmic d’un barri coneixem els potencials del lloc per donar suport a noves iniciatives, oferir millors serveis i plantejar estratègies innovadores.

L’anàlisi urbana basada en indicadors és un camp no exempt de dificultats. L’establiment de valors de referència sovint poc contrastats amb les particularitats d’un lloc, les metodologies generalistes que poden deixar fora de vista aspectes rellevants en un barri concret i, en definitiva, una visió de vegades massa científica de la realitat urbana, són alguns dels perills que poden córrer les anàlisis d’aquest tipus.
D’altra banda, els processos participatius com a mètode únic per conèixer els problemes d’un entorn urbà ocasionen sovint una visió centrada en els detalls, basada en percepcions individuals que no deixen de ser, al cap i a la fi, subjectives.
No obstant això, tots dos mètodes són essencials: disposar d’una anàlisi precisa d’aspectes tècnics, que permeten obtenir una visió global de la situació en la qual ens trobem, combinada amb l’acostament a l’entorn real, a la vivència d’aquest espai, a fenòmens que el treball des del plànol no permet identificar i a una visió polièdrica d’un espai que és moltes coses al mateix temps: un entorn de relacions públiques i d’experiències privades, un espai per a l’oci i l’activitat productiva, un teixit en el qual conviuen agents múltiples amb opinions diferents i en ocasions oposades.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: