El projecte “Sant Miquel +B, Sumem des dels Barris es troba aquests dies tancant la primera fase del procés, orientada a elaborar un diagnòstic participatiu de la situació del barri.

Han estat uns primers mesos en els quals s’ha desenvolupat un treball intens amb els diferents agents del barri;perquè han estat moltes i molt diverses les entitats que s’han sumat a aportar la seva visió sobre els problemes i les necessitats del barri: l’ Associació de Veïns de Sant Miquel, que ha estat un dels pilars centrals sobre els quals s’han desenvolupat les diferents activitats participatives; l’ Agrupació naturalista i ecologista de la Garrotxa, l’ Agrupament escolta Nostra Dona del Tura i l’ Associació de dones gambianes Yagaru, entitats que, tot i que tenen un àmbit de treball que excedeix els límits de Sant Miquel, han tingut un enorme compromís amb el projecte i amb el treball plantejat; la Colla de Geganters de Sant Miquel i la Penya Embalats, que en aquesta ocasió han transcendit la seva tasca habitual d’organització d’esdeveniments lúdics i festius amb la implicació personal dels seus integrants.

Totes aquestes entitats, a més de veïns a títol personal, han participat en les diferents activitats dutes a terme. A banda del treball amb tots ells ha estat important l’acostament a espais participatius ja existents, com l’ Espai Cosidor o l’ Espai Larai, en els quals s’ha entrat en contacte, per mitjà de reunions i tallers, amb veïns del barri que no participen en la resta d’entitats.

Paral•lelament a aquest treball s’està desenvolupant la feina de caràcter més tècnic. En aquest aspecte s’ha tractat també d’aconseguir la major implicació de les diferents àrees i instituts de l’Ajuntament; a més del grup de treball tècnic s’han recopilat estudis sectorials i s’ha mantingut contacte amb les àrees de Cultura, Esports o Medi ambient, amb organismes independents com el Consell Comarcal i el Parc Natural i amb altres entitats com l’ Escola d’Art d’Olot. L’objectiu de fer d’aquesta iniciativa un projecte de ciutat, que reverteixi en beneficis per a tots els habitants d’Olot, demana un enfocament ampli i un tractament integral, per la qual cosa resulta necessària la implicació de totes aquestes entitats en el procés. Per això, l’inici del treball tècnic va passar per recopilar i posar en comú nombrosos estudis sectorials, de manera que es construís a partir del que ja s’havia fet i del que ja s’havia pensats anteriorment. El Planejament General, els estudis sociodemogràfics i de cohesió, els plans de mobilitat i infraestructures, plans directors d’espais naturals i plans comercials han servit com a punt de partida per desenvolupar el treball posterior, l’estudi d’indicadors.

Amb la col•laboració de diverses àrees de l’Ajuntament, però especialment de l’Àrea d’ Infomació del Territori, s’està duent a terme l’anàlisi dels diversos aspectes funcionals, ambientals socials i econòmics que defineixen la situació actual del barri. Si bé aquest treball es troba encara en procés d’elaboració, sí que podem identificar una sèrie de conclusions preliminars que són resultat del treball tècnic i del procés participatiu dut a terme fins al moment.

Sant Miquel és un barri que, malgrat comptar amb valuosos recursos i importants potencials, té també una imatge negativa en la resta de la ciutat d’Olot. No obstant això, atribuir les deficiències de Sant Miquel a l’alta taxa de població estrangera és confondre les causes amb els símptomes. La situació d’abandonament que el barri ha sofert durant les últimes dècades, la baixa qualitat de l’espai públic o l’efecte de les infraestructures i les grans peces industrials i comercials són factors que l’ han convertit, comparativament, en un barri poc atractiu. Aquesta diferència pel que fa a altres barris de la ciutat ha provocat l’entrada de població de rendes més baixes, però en cap cas hem d’entendre això com el factor desencadenant de la deterioració del barri, sinó més aviat com un fet que se’n deriva.

Com ja s’ha apuntat, tot aquest fenomen ha produït una pèrdua de valor dels recursos amb els quals compta Sant Miquel, un barri que per la seva condició de punt de connexió amb la resta de la ciutat segueix mantenint capacitat per promoure sectors econòmics diferencials i beneficiosos per a tota la ciutat. Té un eix d’accés des del nord a la ciutat, toca amb el Nucli Antic i té unes condicions urbanes que afavoreixen una activitat comercial diversa i d’afluència comarcal; Sant Miquel compta a més amb altres dos recursos diferenciadors: d’una banda, la presència d’antics espais industrials que poden ser reaprofitats per a nous usos creatius vinculats a l’Escola d’Art; de l’altra, la seva ubicació intervolcànica i la presència de serveis com l’hostal Sant Bernat, que el converteixen en un dels punts de sortida del turisme rural cap a l’Alta Garrotxa.

En la línia de posar en valor els actius actualment desaprofitats -fetque centrarà la nostra atenció en la segona fase- es desenvoluparan també una sèrie de “tàctiques urbanes”, intervencions de baix cost subjectes a modificacions i millores que permetran posar a prova les accions definitives. Durant aquesta primera fase s’han identificat ja una sèrie de possibles tàctiques:

– Una intervenció a l’avinguda de Girona aprofitant el seu caràcter de porta d’entrada al barri i implicant l’Escola d’Art d’Olot en una acció que posi en valor aquest eix, el seu espai i els seus comerços.

– Una tàctica d’embelliment de la plaça de Sant Miquel que permeti millorar la imatge d’un dels espais centrals del barri, que compta a més amb un dels principals trams d’activitat comercial.

– Introduir zones d’estada a l’avinguda de Girona mitjançant l’eixamplament de les voreres, acció que permetria disposar elements de mobiliari, aparcaments per a bicicletes i jardineres, la qual cosa repercutiria en la qualitat de l’espai públic.

– Cessió temporal d’algun dels solars del carrer Abat Racimir que permetrien introduir zones verdes o espais esportius de proximitat accessibles a la població jove, per a la qual els espais verds de les Tries resulten insegurs perquè són l’encreuament amb la carretera de la Canya.

– Senyalitzar les rutes i els itineraris verds existents que permeten l’accés a la zona intervolcànica, al Parc dels Nius o al molí de Can Climent, alguns dels recursos més valuosos del barri.

– Peatonalitzacions temporals del carrer Mossèn Jacint Verdaguer aprofitant la celebració d’esdeveniments esportius o culturals els cap de setmana.

Aquestes idees són una sèrie d’aproximacions preliminars que han de ser ajustades, des d’ara a setembre, mitjançant una anàlisi més profunda, i desenvolupades de manera més concreta a la tardor durant la segona fase. En tot cas, és bo veure que la idea de “plantejar en positiu” amb la qual es va iniciar aquesta primera fase ha permès visibilitzar els valors i potencials amb els quals compten Sant Miquel i les Tries, malgrat ser conscients de les seves deficiències, però amb l’actitud d’estima i identificació necessàries per sentir-ho com una responsabilitat de tots.